PARLAMENTS

Si algú no va poder acudir a la festa, ací peguem el que va llegir Rosa Malonda en nom de tots l'ex-alumnat de l'Hort de Palau:

Bona nit a totes i a tots:
Hui ens hem reunit tota la gent que porta l’Hort de Palau al cor i ha volgut fer-li un càlid homenatge amb la seua presència. Mireu quanta gent ha conseguit reunir una mateixa causa, no és preciós? Qui d’ací s’imaginava que tornaria a l’escola a un acte com aquest? L’Hort de Palau necessita una renovació per poder fer millor el seu treball.El proper curs els carrers que tantes vegades han escoltat les nostres veus guardaran silenci.Un silenci, que fins i tot per al veïnat resultarà molest. Però no ens oblidem, cambia la ubicació, però no l’ànima. Molt prompte, les noves instal•lacions s’ompliran de malencolia, d’il•lusió, d’enyorança, serà una barreja de sensacions i sentiments difícils de portar endavant i de digerir. Mentre les aules d’aquest històric edifici es queden buides, sense la música i les simfonies de motxilles i balons, el nou Palau rebrà amb espectació els qui dia a dia aniran omplint-lo d’experiències.
En aquest pati la gran majoria dels qui estem ací hem fet tantes coses…Deixàrem l’escola per seguir la nostra vida, uns estudiant i els altres treballant i mentre el temps passava, aquesta escola anava veient com l’enyoràvem i com l’estimàvem. Tothom podria dir quin recorregut feia per vindre a escola. Hem enyorat l’ambient, la forma de fer escola, les eixides, el professorat, el personal que ha treballat, els companys, les escales, la font, la porxada…qualsevol moment, qualsevol cosa i racó que ha format part de Palau ha sigut enyorada,veritat? Hem dit moltíssimes vegades frases que comencen per: Recordes aquella vegada? Quan jo anava a Palau….
Sé que alguns de vosaltres fins i tot vos haureu emocionat en entrar a aquest pati, haureu fet un viatge personal en el temps i amb un lleuger somriure de complicitat de segur que li haureu llevat importància als problemes, que en aquells anys eren tan grans per a vosaltres i després d’anys d’experiència s’han esvaït i s’han barrejat amb imatges indefinides i atemporals d’un Palau que portem al cor. Cadascú recordem uns moments i entre tots podríem fer un gran llibre d’anècdotes. Ja sabeu que teniu el bloc per participar-hi.
A l’escola hem conviscut durant deu anys de la nostra vida amb altres companys. Alguns ja no es troben entre nosaltres, però de ben segur que allà on estiguen rebran una forta abraçada nostra. Supose que molts estàvem esperant aquest sopar per vore com el pas del temps no ha fet més que cambiar-nos fisícament i deixar el xiquet que portem dins. Hem crescut però en el fons, som com ens han educat i d’això saben millor que ningú els nostres mestres que ara també ens acompanyen. Tots portem en la nostra personalitat el que Palau ens va marcar: la constància, l’esforç, la justícia….i un llarg llistat de valors ben positius.
En nom de tot l’alumnat que ha vingut a l’Hort de Palau vull donar les gràcies als mestres que hem tingut, que ens han educat, perquè potser ells són en part la causa i motiu d’aquesta trobada. Gràcies també a tots els que heu participat amb les noves tecnologies, als que heu animat a qui no li abellia vindre, i gràcies al professorat per guardar com a tresor els records de la nostra infància.
I a tu, Hort de Palau, estigues segur que tens ací el teu llegat, els teus xiquets i xiquetes, ara homes i dones, que tantes vegades has vist córrer, plorar, riure…..la teua xicalla que cada setembre t’estimava i a juny et volia perdre de vista. Per última vegada, mireu-lo, abraceu-lo amb la mirada i desitgeu que el canvi siga una continuació, que aquest adéu siga uns fins sempre i que l’Hort de Palau deixe als que actualment estudien amb ell, el que ha deixat amb nosaltres, i el que ha fet que ens unim per estimar-lo més encara.