REFLEXIONS

Una antiga alumna, ens ha enviat unes reflexions que vol compartir amb tots vosaltres.Vinga, animeu-se,tots teniu alguna cosa que dir sobre l'Hort de Palau!

Tot un munt de records em venen a la ment quan pense que el meu cole va a cambiar de lloc. De menudeta mon pare era el mestre dels fadrins i jo era la filla major de Malonda. Totes les xavaletes de la segona etapa m'agafaven i em feien randa, sols volien que apretar-me i jugar amb mi. Venia de vegades a contar-nos contes i a ensenyar-nos algunes cançonetes que avuí encara recorde. Un bon dia mon pare ,i uns quants mestres més als quals m'estimava molt,van deixar el centre i se'n van anar a Alfadalí. Envejava el cole nou de mon pare, hagués volgut anar-me'n amb ell. Tenia un pati molt gran, un laboratori enorme i tot era nou. Però amb el temps vaig veure que el meu Palau era millor. Ma uela vivia molt propet, al carrer del Carme. M'agradava anar a sa casa a dinar alguns dies. La zona era molt tranquil·la, a penes passaven cotxes per allí. Els carrerets que envolten l'edifici tenen un encant especial, és un barri del poble molt boniquet i especial. Per contra ara es trasllada a una zona VIP d'Oliva, però bé, el poble es fa gran i ens hem d'acoplar a les necessitats.

Desafortunadament ara no visc a Oliva i els meus fills no crec que vagen mai al centre nou.

Però jo sempre passetge el nom de Palau amb lletres majúscules, sempre he estat ben orgullosa de dir que jo anava a Palau. Els alumnes que venien de Palau tenien molt bon prestigi a l'institut. Ohhh, en matemàtiques estan molt ben preparats, que tenien a Don Paco, sentia dir moltes vegades. I clar, com ho estudiàvem tot en valencià teníem un nivell ben elevat en llengua gràcies a Mari Carmen. Després a l'institut vam coincidir a la mateixa classe un bon grapat de companys a la línia en valencià. Érem els enxufats i els favorits d'alguns mestres, ho he de dir . Avuí, ja tots casats i molts amb fills, encara ens juntem alguns i recordem algunes anècdotes com el viatge a la Granja, els festivals de fi de curs, l'obra de teatre que vam montar “ El vestit nou de l'emperador” que vam anar a representar fins i tot a Manises...M'alegra moltíssim que quan vaig pel carrer encara em reconeguen molts mestres i em pregunten per la meua vida i la meua família, senyal que vaig ser una alumna aplicada, no creieu?

En fi, m'he posat sentimental i he aconseguit fer-me saltar alguna llagrimeta. La meua germana és de les que ha estat movent el tema del blog si no m'equivoque, està molt posada amb això de les noves tecnologies. Així que no podia fer-li el lleig de no escriure unes petites reflexions meues. Gràcies Rosa per fer-nos obrir la ment per recordar aquells meravellosos anys.

Gràcies també a tots els mestres que vaig tindre, en especial a Don Paco, que em va fer sentir especial atracció per les ciències , encara que alguna vegada l'he vist pel carrer i no m'ha reconegut, i a Mari Carme Girau, que li tinc un especial afecte i crec que ella també a mi. Una abraçada. Ens vegem en la festa de comiat!!!!

Mamen Malonda