A continuació teniu un article que va eixir publicat al llibre de Fira i Festes de l'any 1969. L'autora és Carmen Checa, una mestra que en temps de la República, va estar a l'Hort de Palau. Esperem que vos agrade.
dilluns, 26 d’abril del 2010
divendres, 23 d’abril del 2010
REFLEXIONS
Una antiga alumna, ens ha enviat unes reflexions que vol compartir amb tots vosaltres.Vinga, animeu-se,tots teniu alguna cosa que dir sobre l'Hort de Palau!
Tot un munt de records em venen a la ment quan pense que el meu cole va a cambiar de lloc. De menudeta mon pare era el mestre dels fadrins i jo era la filla major de Malonda. Totes les xavaletes de la segona etapa m'agafaven i em feien randa, sols volien que apretar-me i jugar amb mi. Venia de vegades a contar-nos contes i a ensenyar-nos algunes cançonetes que avuí encara recorde. Un bon dia mon pare ,i uns quants mestres més als quals m'estimava molt,van deixar el centre i se'n van anar a Alfadalí. Envejava el cole nou de mon pare, hagués volgut anar-me'n amb ell. Tenia un pati molt gran, un laboratori enorme i tot era nou. Però amb el temps vaig veure que el meu Palau era millor. Ma uela vivia molt propet, al carrer del Carme. M'agradava anar a sa casa a dinar alguns dies. La zona era molt tranquil·la, a penes passaven cotxes per allí. Els carrerets que envolten l'edifici tenen un encant especial, és un barri del poble molt boniquet i especial. Per contra ara es trasllada a una zona VIP d'Oliva, però bé, el poble es fa gran i ens hem d'acoplar a les necessitats.
Desafortunadament ara no visc a Oliva i els meus fills no crec que vagen mai al centre nou.
Però jo sempre passetge el nom de Palau amb lletres majúscules, sempre he estat ben orgullosa de dir que jo anava a Palau. Els alumnes que venien de Palau tenien molt bon prestigi a l'institut. Ohhh, en matemàtiques estan molt ben preparats, que tenien a Don Paco, sentia dir moltes vegades. I clar, com ho estudiàvem tot en valencià teníem un nivell ben elevat en llengua gràcies a Mari Carmen. Després a l'institut vam coincidir a la mateixa classe un bon grapat de companys a la línia en valencià. Érem els enxufats i els favorits d'alguns mestres, ho he de dir . Avuí, ja tots casats i molts amb fills, encara ens juntem alguns i recordem algunes anècdotes com el viatge a la Granja, els festivals de fi de curs, l'obra de teatre que vam montar “ El vestit nou de l'emperador” que vam anar a representar fins i tot a Manises...M'alegra moltíssim que quan vaig pel carrer encara em reconeguen molts mestres i em pregunten per la meua vida i la meua família, senyal que vaig ser una alumna aplicada, no creieu?
En fi, m'he posat sentimental i he aconseguit fer-me saltar alguna llagrimeta. La meua germana és de les que ha estat movent el tema del blog si no m'equivoque, està molt posada amb això de les noves tecnologies. Així que no podia fer-li el lleig de no escriure unes petites reflexions meues. Gràcies Rosa per fer-nos obrir la ment per recordar aquells meravellosos anys.
Gràcies també a tots els mestres que vaig tindre, en especial a Don Paco, que em va fer sentir especial atracció per les ciències , encara que alguna vegada l'he vist pel carrer i no m'ha reconegut, i a Mari Carme Girau, que li tinc un especial afecte i crec que ella també a mi. Una abraçada. Ens vegem en la festa de comiat!!!!
Mamen Malonda
diumenge, 18 d’abril del 2010
Flyer informatiu
El C.P. Hort de Palau, per la seua història i la seua trajectòria, és el centre educatiu públic més emblemàtic d'Oliva, i com ja sabràs el proper curs escolar es trasllada a les noves dependències que s'estàn construint al Camí del Mar.
A proposta d'alguns ex-alumnes del col·legi estem preparant una festa-comiat de l'actual edifici i us convoquem a totes i tots els ex-alumnes del C.P. Hort de Palau. La cita és el dia 4 de juny de 2010 a les 20,30 hores al pati del centre i us convidem a participar d'una ocasió especial que de ben segur va a generar bons records i emotius retrobaments.
Tenim previst fer uns parlaments i una projecció audiovisual (on més d'un i d'una s'emportarà una sorpresa. El temps no perdona!!!). Després soparem junts i farem festa.
NO ET FA MOLT DE COMBOI?!!!!
I A QUE ESPERES???
RESERVA JA LA TEVA PARTICIPACIÓ.
INGRESSA 20€ A BANCAIXA AL Nº DE COMPTE:
2077 0119 15 6600007933
IMPORTANT:EL JUSTIFICANT DE PAGAMENT SERÀ LA TEVA ENTRADA.
dissabte, 17 d’abril del 2010
HORT DE PALAU de Carles Tomàs
Continuant amb els articles d'opinió, pengem ací el de Carles Tomàs, publicat al seu blog el dia 23 de novembre de 2008.
No fa massa dies, vaig llegir un article d’opinió sobre el CP Hort de Palau d’Oliva escrit per una ex alumna i en el qual anava fent memòria amb nostàlgia i estima de la seua estada en aquest centre.
Per la meua part, recorde L'Hort de Palau com ma casa. Recorde com, a principis dels vuitanta, ens alçaren un edifici nou en substitució de l'anterior; un edifici "d'abans de la guerra" fet de grossos murs i grans finestrals, però molt deteriorat pel pas del temps (quina llàstima que no es restaurara!)
Varem estrenar el nou edifici amb molta il.lusió i ganes de formar alumnes crítics i amants de tot allò que és nostre: llengua, cultura, tradició, costums...d'aquest País tan maltractat per propis i estranys.
Ben aviat, el centre es va transformar en espill on es miraren tots els altres centres de la localitat. Introduírem el valencià com a llengua d'ensenyament, perquè era la llengua de quasi el 100% de l'alumnat, participàrem en tots el moviments pel valencià que sorgiren, iniciàrem la informàtica en el centre, encetàrem l'aprentatge de l'anglés, primer com a assignatura i després com a immersió lingüística a partir dels 3 anys. Tot açò, en una època de carències econòmiques, però amb abundància d'il.lusions. Tot ens era afavoridor: ganes de treballar, pares i mares col.laboradors, alumnat responsable i treballador. En fi, una època i unes circumstàncies que pot ser siguen difícils de repetir.
Ara, des de l'absència en aquest centre, m'assabente per la premsa que aquest edifici va a deixar d'albergar eixes veus infantils que ompliren aquest barri tan íntim d'Oliva per anar-se'n a una zona més diàfana, més oberta i amb millors possibilitats físiques . Desitge que l'esperit de l'antic Hort de Palau, si encara hi sobreviu, continue en el nou barri.
Des d’ací, vull agrair a Rosa Malonda, que eixe és el nom de l’alumna, el que encara se’n recorde amb afecte de tots nosaltres. Fets com aquestos fan que u tinga encara la satisfacció d’haver treballat en aquesta professió que passa per una època molt dolenta i de poca motivació per als que l’exerceixen.
Per la meua part, recorde L'Hort de Palau com ma casa. Recorde com, a principis dels vuitanta, ens alçaren un edifici nou en substitució de l'anterior; un edifici "d'abans de la guerra" fet de grossos murs i grans finestrals, però molt deteriorat pel pas del temps (quina llàstima que no es restaurara!)
Varem estrenar el nou edifici amb molta il.lusió i ganes de formar alumnes crítics i amants de tot allò que és nostre: llengua, cultura, tradició, costums...d'aquest País tan maltractat per propis i estranys.
Ben aviat, el centre es va transformar en espill on es miraren tots els altres centres de la localitat. Introduírem el valencià com a llengua d'ensenyament, perquè era la llengua de quasi el 100% de l'alumnat, participàrem en tots el moviments pel valencià que sorgiren, iniciàrem la informàtica en el centre, encetàrem l'aprentatge de l'anglés, primer com a assignatura i després com a immersió lingüística a partir dels 3 anys. Tot açò, en una època de carències econòmiques, però amb abundància d'il.lusions. Tot ens era afavoridor: ganes de treballar, pares i mares col.laboradors, alumnat responsable i treballador. En fi, una època i unes circumstàncies que pot ser siguen difícils de repetir.
Ara, des de l'absència en aquest centre, m'assabente per la premsa que aquest edifici va a deixar d'albergar eixes veus infantils que ompliren aquest barri tan íntim d'Oliva per anar-se'n a una zona més diàfana, més oberta i amb millors possibilitats físiques . Desitge que l'esperit de l'antic Hort de Palau, si encara hi sobreviu, continue en el nou barri.
Des d’ací, vull agrair a Rosa Malonda, que eixe és el nom de l’alumna, el que encara se’n recorde amb afecte de tots nosaltres. Fets com aquestos fan que u tinga encara la satisfacció d’haver treballat en aquesta professió que passa per una època molt dolenta i de poca motivació per als que l’exerceixen.
Carles Tomàs
RECORDS DE L'HORT DE PALAU
M'anime a jo a penjar el article, publicat a Pàgina26 el dia 5 de novembre del 2008.Espere que vos agrade.
L'any 1983 s'aprovava la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, norma que havia de regular la introducció de la llengua en les escoles, garantir que els alumnes aprengueren l'idioma i foren competents a l'hora de parlar-lo i escriure'l. Un any més tard jo començaria la meua escolarització en el C.P Hort de Palau d'Oliva, al carrer de Santa Tereseta. Vaig aprendre durant vora 11 anys tot allò que ara sembla que a les escoles s'ha esvaït: el respecte al professorat, l'estima pel valencià i la consciència de valorar la llengua.
Ara la Conselleria d'Educació ja ha penjat el seu panell publicitari: «Ací el teu nou col·legi». En el cartell apareix el nombre d'unitats, les instal·lacions de què disposarà el centre i, com no, el cost de l'obra. L'Hort de Palau serà més cosmopolita, baixarà d'un carrer de santa a un carrer d'un escriptor d'Oliva: Francisco Brines. Fitarà amb un supermercat i amb les noves urbanitzacions del poble, però deixarà un barri ple de portes obertes, d'olor de fusta, de pendents breus però pronunciades. És molt probable que el pati d'ací a uns anys s'utilitze per a altres finalitats. L'Ajuntament d'Oliva el destinarà a activitats culturals, esportives... qui sap què serà de la porxada famosa d'on ens guardàvem dels dies de pluja. El pati on tants dies hem jugat, hem rist i hem aprés...
Recorde l'Hort de Palau, la meua escola. L'escola que em va fer conéixer França, la que em va regalar les amistats que ara encara conserve i aprecie. I sense voler, cada dia, quan passe pels nous terrenys, enyore aquella època d'adolescent revolucionària plena d'ignorància. Don Paco, don Vicent, don Carles, Mari Carme Girau, Rosa Mari Parra... són noms que sempre, i més ara qué sóc mestra, recorde. Noms als quals dec qui sóc i on em trobe. Persones que constantment tinc al cap. Ara el meu desig és que Palau porte als nous terrenys tot l'esperit que ens va acompanyar als que ara tenim quasi trenta anys d'hiverns saforencs.
Rosa Malonda
divendres, 16 d’abril del 2010
SALUTACIONS
Benvinguts a tots i a totes,professorat en actiu, ex professorat, alumnat, ex alumnat,pares, mares....Encetem aquest blog per mantindre-vos informats de la festa que farem el proper dia 4 de juny de 2010 a l'Hort de Palau.Esitgueu atents a aquesta web. Per a qualsevol dubte podeu escriure a: festahortdepalau@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)


