PARLAMENTS

Si algú no va poder acudir a la festa, ací peguem el que va llegir Rosa Malonda en nom de tots l'ex-alumnat de l'Hort de Palau:

Bona nit a totes i a tots:
Hui ens hem reunit tota la gent que porta l’Hort de Palau al cor i ha volgut fer-li un càlid homenatge amb la seua presència. Mireu quanta gent ha conseguit reunir una mateixa causa, no és preciós? Qui d’ací s’imaginava que tornaria a l’escola a un acte com aquest? L’Hort de Palau necessita una renovació per poder fer millor el seu treball.El proper curs els carrers que tantes vegades han escoltat les nostres veus guardaran silenci.Un silenci, que fins i tot per al veïnat resultarà molest. Però no ens oblidem, cambia la ubicació, però no l’ànima. Molt prompte, les noves instal•lacions s’ompliran de malencolia, d’il•lusió, d’enyorança, serà una barreja de sensacions i sentiments difícils de portar endavant i de digerir. Mentre les aules d’aquest històric edifici es queden buides, sense la música i les simfonies de motxilles i balons, el nou Palau rebrà amb espectació els qui dia a dia aniran omplint-lo d’experiències.
En aquest pati la gran majoria dels qui estem ací hem fet tantes coses…Deixàrem l’escola per seguir la nostra vida, uns estudiant i els altres treballant i mentre el temps passava, aquesta escola anava veient com l’enyoràvem i com l’estimàvem. Tothom podria dir quin recorregut feia per vindre a escola. Hem enyorat l’ambient, la forma de fer escola, les eixides, el professorat, el personal que ha treballat, els companys, les escales, la font, la porxada…qualsevol moment, qualsevol cosa i racó que ha format part de Palau ha sigut enyorada,veritat? Hem dit moltíssimes vegades frases que comencen per: Recordes aquella vegada? Quan jo anava a Palau….
Sé que alguns de vosaltres fins i tot vos haureu emocionat en entrar a aquest pati, haureu fet un viatge personal en el temps i amb un lleuger somriure de complicitat de segur que li haureu llevat importància als problemes, que en aquells anys eren tan grans per a vosaltres i després d’anys d’experiència s’han esvaït i s’han barrejat amb imatges indefinides i atemporals d’un Palau que portem al cor. Cadascú recordem uns moments i entre tots podríem fer un gran llibre d’anècdotes. Ja sabeu que teniu el bloc per participar-hi.
A l’escola hem conviscut durant deu anys de la nostra vida amb altres companys. Alguns ja no es troben entre nosaltres, però de ben segur que allà on estiguen rebran una forta abraçada nostra. Supose que molts estàvem esperant aquest sopar per vore com el pas del temps no ha fet més que cambiar-nos fisícament i deixar el xiquet que portem dins. Hem crescut però en el fons, som com ens han educat i d’això saben millor que ningú els nostres mestres que ara també ens acompanyen. Tots portem en la nostra personalitat el que Palau ens va marcar: la constància, l’esforç, la justícia….i un llarg llistat de valors ben positius.
En nom de tot l’alumnat que ha vingut a l’Hort de Palau vull donar les gràcies als mestres que hem tingut, que ens han educat, perquè potser ells són en part la causa i motiu d’aquesta trobada. Gràcies també a tots els que heu participat amb les noves tecnologies, als que heu animat a qui no li abellia vindre, i gràcies al professorat per guardar com a tresor els records de la nostra infància.
I a tu, Hort de Palau, estigues segur que tens ací el teu llegat, els teus xiquets i xiquetes, ara homes i dones, que tantes vegades has vist córrer, plorar, riure…..la teua xicalla que cada setembre t’estimava i a juny et volia perdre de vista. Per última vegada, mireu-lo, abraceu-lo amb la mirada i desitgeu que el canvi siga una continuació, que aquest adéu siga uns fins sempre i que l’Hort de Palau deixe als que actualment estudien amb ell, el que ha deixat amb nosaltres, i el que ha fet que ens unim per estimar-lo més encara.

REFLEXIONS DESPRÉS DE LA FESTA

Era arribat el dia de l'esdeveniment. Entrava ja el dia en hores baixes i el sol havia deixat d'escalfar. Arribava a Oliva on m'esperava una llarga vesprada-nit plena d'emocions i de records entranyables difícilment esborrables de la meua memòria.

Vaig voler recordar costums adquirides per necessitat i la meua primera acció va ser deixar el cotxe aparcat on havia estat fent-ho els darrers anys de la meua estada en esta benvolguda localitat. A continuació, travessant la N-332, que tanta nosa fa en aquesta comarca i en les poblacions per on passa, em vaig endinsar pel carrer l'Enginy i allí, a un bar del carrer la Bassa, vaig tindre el primer encontre amb cares conegudes que també hi anaven.

Recordava els carrers, les cases -algunes amb aspecte diferent- l'ajuntament amb el “Gabrielet” al seu davant, el carrer Major, el teatre Olímpia, la drogueria de Just, la Sariera -establiments estos últims on cada més acudia a saldar els comptes del material que havíem comprat-. Res no em feia pensar que hi havia existit un salt en el temps.

Al final del carrer Major, tot just on s'abandona el transit rodat que en excés ocupa la maleïda N-332, s'hi entra a l'Oliva antiga, la zona que conserva l'ambient de poble i que et feia sentir com a casa perquè coneixies tot el veïnat. En eixe carrer, conegut amb el lèxic tan gràfic com la “capavallà de Moll” –el nom ja ens indica clarament que el carrer va cap avall, i en efecte, quan les grans pluges s'hi produeixen, la força de l'aigua mostra tot el seu poder- s´hi troba una de les portes que donen accés al pati del centre.

Tot un munt de gent anava concentrant-se al lloc en què quasi tots els allí presents havien trepitjat milers de vegades en carreres i jocs infantils i que ara els semblava un espai de dimensions reduïdes, però d'una intensitat emotiva immensa.

Salutacions, presentacions, declaracions d'identitats contínues. Han passat tants anys... Ens hem fet majors i, ara, l'antiga xicalla és tot un conglomerat de persones adultes i de joves inquiets, així que resultava difícil el reconeixement de tanta promoció d'alumnes que hi havia passat.Després d'uns emotius parlaments i d'una magnífica projecció audiovisual, els roglets de converses anaven formant-se mentre el catering distribuïa els aliments i la banda rokera d'antics alumnes començava la seua actuació musical. Desconeixia que alguns d'estos alumnes formaren part de grups musicals com El Desgavell i La Gossa Sorda. Va ser una agradable sorpresa.

I així, entre cançons, entre copa i copa, entre converses, sessions de fotos i visites a les dependències del centre, va transcórrer aquesta vetlada atapeïda de vell records i d'anècdotes entranyables que havien tingut lloc en aquest recinte que va a tancar les portes a les veus infantils per anar-se'n a un altre lloc més modern, més diàfan, més gran, més lluminós, però que dubte tinga eixa calidesa que ha estat característica d'aquest centre escolar durant les darreres dècades

Carles Tomàs ho ha escrit al seu blog

AVISOS ÚLTIMA HORA

Us avisem que les portes del centre estaran obertes per al públic a partir de les 20'00h.Recordeu portar el rebut de l'ingrés bancari. No patiu per l'hora,deixarem un temps prudencial per començar l'acte,bàsicament perquè amb la llum que hi ha el documental no es vorà.Serem molts,més de 400 persones....la nit promet.L'entrada es farà per la porta que dona al pati, la nostra "Capavallà de Moll".